Antonio Jesús Fernández

Dins de 4t primària

Tània Fernández entrevista al seu pare Antonio Jesús Fernández de 29 anys.

El meu nom es Tània Fernández i la història d’immigració que he fet és la del meu pare Antonio Jesús. El meu pare va néixer a Almeria i vàrem immigrar per millor qualitat de vida l’any 2000, ell tenia 29 anys. El dia que vàrem venir per quedar-nos a Barcelona va recordar a tota la família que deixava allà i a la seva gent. Van baixar tots el veïns a despedir-nos i a fer-nos petons.

museu-fons-infantil-061.JPG

Aquesta és la figura del Índalo la representació dels habitants d’Almeria.

Vàrem venir en cotxe amb la meva mare, jo i el meu germà, vàrem trigar 9 hores en arribar-hi i recorda del viatge que tota l’estona havia de parar perquè érem petits.

mhic202marzo93-oeste.jpg mhic201noviembre92-mojacar.jpg

Els meus pares de viatge

En arribar vàrem venir directament a viure a La Mina, a casa de la germana de la meva mare, el meu pare recorda d’aquell moment que hi havia molt bon ambient i que Barcelona era molt gran.
El mateix any que vàrem venir a viure a Barcelona el meu pare ja va trobar feina al Gefco com a mosso, va trobar la feina per un familiar. El primer sou que va guanyar van ser 1300 €, ara treballa a la mateixa empresa però ja es capatàs. Té molt bona relació amb els seus companys de feina. Ell no envia diners als seus familiar d’Almeria com han de fer altres persones que emigren, en el seu cas no fa falta.
El primer barri on vàrem anar a viure va ser a la Mina, vàrem anar allà perquè no hi havia més remei, però ell té molts bons records del barri perquè allà hi eren els nostres familiars, des de que nosaltres hi vàrem arribar fins ara el barri ha millorat molt, nosaltres ara vivim a Sant Ramón de Penyafort en un altre pis.
La primera casa on vàrem viure a La Mina estava una mica vella però es vivia molt bé. Hi vivíem vuit persones, els nostres veïns eren molt bons. Ara vivim en un altre pis només quatre persones .
El meu pare en el seu temps lliure fa esport , no practiquem cap religió i d’Almeria ha conservat la tradició dels menjars. Però també la meva família d’allà ens regala moltes coses relacionades amb la cultura andalusa com els capotes de torero. Tornem amb freqüència a Almeria, el meu pare li agradaria tornar però està content de viure aquí perquè aquí estem tota la família junta.

museu-fons-infantil-058.JPG

Això és un capote de torero

museu-fons-infantil-064.JPG

Això es ceràmica típica d’Almeria


Deixar un comentari