Emília Aliaño Aguilar

Dins de 4t primària

La Claudia Postigo Aliaño entrevista a la seva tieta Emília Aliaño Aguilar de 46 anys.

Em dic Claudia i faig quart de primària i he triat la història de la meva tieta que es diu Emília Aliaño Aguilar.
La meva tieta va néixer a Jerez de la Frontera i va marxar d’allà l’any 1972 quan tenia onze anys. Va marxar perquè els seus pares van decidir anar cap a Barcelona. El que més recorda del dia de la seva marxa és el comiat de la família.

mhic230.jpg

Aquesta és una foto de la meva tieta i el meu tiet

Va fer el viatge en camió des de Jerez amb els seus pares i germans, va durar 22 hores. La meva tieta diu que el que més recorda és com estaven de cansats perquè va ser un viatge molt llarg.
Van arribar a Montornès del Vallès. Diu que no en sabia res d’allà on anava, l’únic que sabia era que allà vivien familiars. La primera nit va dormir en un pis.
Com era petita ella no treballava però si van decidir els meus avis marxar cap a Catalunya va ser per motius de feina, aquí hi havia l’empresa d’un familiar i era una oportunitat per millorar la qualitat de vida de tota la família.
El primer barri en el que va viure amb la meva família era el barri de l’Església. Van triar aquest barri els meus avis perquè allà era on vivien els seus germans. Recorda que en aquest barri hi havia molta zona verda, explica que el barri ha canviat molt i que ara està ben ple de vivendes. Ara viu al barri de la Verneda.
La casa on van anar a viure al principi era nova i hi vivien sis persones, és una casa que la van trobar els seus tiets. Els veïns que tenien eren andalusos i catalans. Ha canviat de casa i comenta que és gran i bonica.
En el seu temps lliure passeja, llegeix, etc. Una de les coses que li agraden més i practica sovint és ballar sevillanes. Habitualment parla en castellà però dins de l’àmbit domèstic parla tant en català com en castellà. Està contenta de viure aquí perquè té la família i amics i perquè treballa però ella tornaria a viure a Jerez, de fet va molt sovint. La meva tieta pensa que tothom qui ve no ho fa per gust i si marxa és perquè realment ho necessita.

museu-fons-infantil-002.JPG

Jo he heretat de la tradició familiar perquè també m’agrada ballar Sevillanes i també toco les castanyoles.
Us escric també una història d’immigració que és d’un amic de la meva família. És la història de’n Mario i té molt a veure amb aquesta caixa:

museu-fons-infantil-005.JPG museu-fons-infantil-073.JPG

mhic225.jpg


Deixar un comentari