Esperanza Fernández

Dins de 3r primària

Berta Pérez Martínez entrevista a la seva àvia Esperanza Fernández de 60 anys.

Jo sóc la Berta Pérez i faig tercer de primària i la història que he fet és la de la meva àvia. Es diu Esperanza Fernández i ara mateix té 60 anys. És de Lleó, va néixer en un poble que es diu Carbachon. Va marxar d’allà l’any 1966 quan tenia 19 anys. El que més recorda de quan va marxar és quan va haver de d’acomiadar-se dels seus pares.

mhic257.jpg

La meva àvia de jove

mhic256.jpg

I el meu avi de jove

La meva àvia va fer el viatge en tren des de Lleó amb una amiga i va trigar onze hores. Explica d’aquell dia que va arribar molt cansada.
Ella va marxar del seu poble perquè volia trobar feina. El que sabia de Catalunya era per coses que li explicaven els seus tiets que vivien a Barcelona. El primer lloc al que va arribar va ser Poble Nou. Diu que un cop va arribar li va encantar, és per això que encara viu allà.
Va anar pel barri buscant feina i va preguntar en una perruqueria i li van dir que el proper dilluns començava a treballar. Aquesta va ser la seva primera feina: Oficial de primera en una perruqueria. Guanyava 700 pessetes a la setmana. La seva relació amb els companys era bona. Enviava diners al seus pares que estaven al poble perquè en necessitaven.
El primer barri on va viure quan va arribar a Barcelona va ser el Poble Nou, va anar allà perquè la seva família hi vivia i avui viu al mateix barri però en una casa diferent a la que vivia al principi. La casa on vivia abans era antiga i molt bonica. Hi vivien sis persones i de lloguer pagava 300 pessetes.
Ara la meva àvia continua treballant i quan té temps lliure l’aprofita per descansar. Està contenta de viure aquí perquè té la seva família i no tornaria a Lleó, no hi va gaire. Ella diu que la gent que està immigrant ara fan una cosa que fa anys ella va fer i que poden venir perfectament i que hem d’ajudar-los.


Deixar un comentari