José López Calomarde

Dins de 4t primària

Eloi Blanes López entrevista al seu avi José López Calomarde de 70 anys

El meu nom és Eloi Blanes faig quart de primària a l’escola Túrbula i he entrevistat al meu avi.
El meu avi es diu José i va venir a Barcelona l’any 1962 de Villaespesa que està a la província de Terol. Ell tenia 25 anys i va venir per millorar la seva vida. El breu record de la seva marxa va ser per la seva família.

mhic325.jpg

Aquest son alguns dels familiars de Villaespesa

Va fer el seu viatge en tren i va durar 6 hores fins arribar a Barcelona, va fer el viatge sol. El viatge era molt pesat perquè els seients del tren eren de fusta.
Va venir a Barcelona perquè creia que a Catalunya hi havia molt treball. Els primers dies va viure amb uns familiars li va impressionar que gran que era la ciutat.

mhic327.jpg

Això és una vista de Villaespesa.

mhic321.jpg

Aquest es el meu avi amb alguns amics passejant per Barcelona quan era jove.

Va treballar el mateix any que va immigrar per un familiar que li va ajudar a trobar feina. Va començar a treballar a la Bultaco, com oficial de tercera i guanyava 300 pessetes a la setmana. Després va anar a treballar a la SEAT ja com oficial de segona. Tenia bona relació amb els companys i no enviava diners als seus familiars perquè no feia falta.
Quant va arribar a Barcelona va anar a viure al barri de Verdum perquè hi vivia la seva família, el barri li va causar molt bona impressió, ara diu que ha millorat molt. Ara ja fa anys que hi viu al Barri de Besòs, d’aquest barri recorda el Cine Avenida i els veïns i amics que feien sortides a la muntanya i al camp.

mhic326.jpg

A aquesta foto està la família passejant pel barri de Besòs.

mhic322.jpg

Aquests són els meus avis a casa

La primera casa on va viure quan va arribar era una casa molt vella, amb un lavabo i sense dutxa, hi vivien cinc persones. Ell no havia de pagar res perquè era la casa de la seva família. Ara viu en un pis que està molt bé, hi viuen actualment només dues persones. El va comprar fa molts anys per 201.000 pessetes. Els seus veïns són bona gent i està content amb el seu barri.
En el seu temps lliure camina, no practica cap religió i l’únic que manté al seu lloc d’origen és l’agricultura. Ell sempre parla en castellà i va amb freqüència al poble però no tornaria a viure definitivament allà perquè està content aquí i li va bé. De les persones que immigren actualment pensa que haurien de venir ja amb feina buscada.

museu-fons-infantil-038.JPG

Això es un objecte relacionat amb l’agricultura que el meu avi ha portat del poble.

museu-fons-infantil-033.JPG

He portat també la foto d’aquesta església de Terol on tota la meva família celebra els casaments i altres celebracions.

museu-fons-infantil-043.JPG

La música tradicional de l’Aragó es la Jota i he pensat que això també és un objecte d’immigració.

REFLEXIONS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

El meu avi, quan va immigrar estava bé, però en el fons estava trist. Perquè deixava enrere un poble on estaven els seus familiars, els seus amics.

El meu avi, quan va arribar l’esperaven uns familiars i ja tenia treball buscat.

El primer dia després del viatge va anar a treballar. Els familiars li van deixar una habitació per dormir, així fins als 9 mesos després que va venir la meva àvia.

Llavors tot va anar igual fins quan el meu avi va trobar un pis al costat de la feina per viure amb la meva àvia.

Jo ara m’he adonat que la vida, anys enrere era molt dura. El meu avi, als 9 anys, com ara tinc jo, després del col·legi sempre s’anava al camp amb el seu pare a segar.

La meva àvia també als 9 anys, ajudava a fer el dinar, a netejar la casa.

Jo si hagués d’immigrar em sentiria bé però en el fons, malament perquè hauria de deixar als meus familiars.

Eloi Blanes López
Escola Túrbula
4t A de primària


Deixar un comentari