Manolita Vega

Dins de 3r primària

Meritxell Ruiz Perabá entrevista a la seva àvia materna la Manolita Vega de 59 anys.
Em dic Meritxell Ruiz Perabá i faig tercer de primària i la història que he escollit per fer el treball sobre la immigració és la de la meva àvia Manolita. La meva àvia va néixer en un poble de Jaen que es diu Campillo de arenas. Va marxar d’allà l’any 1965 quan tenia 16 anys. Diu que va marxar perquè a ella no li agradava el poble i que el que més recorda de quan va marxar era com van anar tots els seus familiars a acomiadar-la.

mhic258.jpg

La meva àvia i uns amics quan eren joves

Va marxar amb la seva mare. El viatge el va fer en autocar i va durar 15 hores. Ella recorda del viatge que en un trajecte del camí va haver de baixar amb més gent perquè sinó li tocava seure al terra a la part de darrera de l’autocar i ella no volia.
El primer lloc al que va arribar va ser Barcelona, allà tenia família: els seus tiets i un germà. Diu que el que sabia de Catalunya és que era molt maco. La primera nit la va passar a casa dels seus tiets.
La primera feina la va trobar per un comentari que li va fer una amiga, li deia que buscaven a una aprenenta al “Cafè Gili”. Guanyava 250 pessetes al mes i part dels diners que guanyava els hi enviava a la família que vivia al poble.
El primer barri on va viure quan va arribar va ser la Maresma i va a anar a viure allà perquè hi vivien els seus tiets, a ella li agradava molt. Diu que ha canviat molt i ara mateix és un barri molt ben comunicat i gran, que abans no hi havia tant lloc. Però la meva àvia ja no hi viu allà, ha canviat de barri, ara viu a la Verneda.
La primera casa en la que va viure era molt petita i vivien set persones. Ella no pagava lloguer perquè aquest pis era dels seus pares, diu que va tenir molta sort amb els veïns perquè eren molt agradables. Ara viu en un pis més gran i només són dues persones i els seus veïns també són agradables.
La meva àvia en el seu temps lliure fa punt, li agrada molt. Algunes coses que manté de Jaen són: menjar migues, anar a les processons i no menjar carn a la Setmana Santa perquè és catòlica. De vegades torna al seu poble però diu que no hi tornaria a viure allà perquè està contenta de viure aquí, els seus fills estan aquí. De la gent que ve ara aquí diu que és per motius de menjar o de feina, perquè als seus països potser no hi ha i és per això decideixen marxar i no perquè sí, tenen motius.


Deixar un comentari