Manuel Montoliu Corella

Dins de 4t primària

Albert Montoliu Fuentes entrevista al seu avi Manuel Montoliu Corella de 77 anys.

Jo sóc L’Albert Montoliu estudio 4rt.de primària i he triat la història del meu avi Albert Montoliu Corella que ara té 77 anys i que va immigrar des de La Escareluela- Sarrión, un poble de Terol. Ell tenia 18 anys quan va venir a l’any 1948 i va emigrar perquè la feina al camp era molt d’esforç i el clima era molt fred. De la seva marxa recorda el riu que hi havia al costat de casa seva i els conreus.

mhic335.jpg

El meu avi treballant al camp

El meu avi va fer el seu viatge en autobús i va trigar 9 hores en arribar a Barcelona, va viatjar amb la seva futura dona i recorda del viatge que per primer cop va veure el mar des de les finestres de l ‘autocar.
Els meus avis van venir a Barcelona per motius laborals i millorar la seva qualitat de vida. El meu avi m’ha explicat que l’únic que sabia de Barcelona és que era una ciutat molt industrial i que tenia un clima molt suau. La primera nit va dormir a casa d’uns cosins i el que recorda d’aquells primers dies és que li va impressionar molt la quantitat de gent que hi havia pels carrers.

museu-fons-infantil-053.JPG museu-fons-infantil-054.JPG

Llibre de quan el meu avi estudiava

La primera feina on va treballar va ser en una fàbrica de gomes i feia de peó, era l’any 1949 i guanyava 150 pessetes que és menys d’un euro. També ha treballat com a taxista. L’última feina on va treballar era derivats de hidrogenació i feia de manipulador. Recorda que tenia molt bona relació amb els seus companys. El meu avi no enviava diners als seus familiars del poble.

mhic338.jpg

Això és la llicència de conductor de taxi del meu avi.

El primer barri on va viure quan va arribar a Barcelona va ser el Poble Nou, va anar allà perquè la seva família hi vivia, ell m’ha explicat que era un barri dedicat a la indústria, que el barri no ha canviat gaire. Ara viu a Sant Martí el barri li agrada molt perquè es molt tranquil.
El Meu avi m’ha dit que la primera casa on va viure era molt petita, hi vivien sis persones i no pagava res perquè era la casa dels seus familiars. Els primers veïns que va tenir eren bona gent treballadora. Després ja va canviar a una casa mitjana, ara encara hi viu, viuen dues persones i la va comprar per 750.000 pessetes fa molts anys. La va trobar mitjançant el sindicat de l’habitatge. Els seus veïns són persones grans.
El meu avi ara és jubilat, li agrada passejar, no practica cap religió ni freqüenta cap associació, no torna al seu poble i no li agradaria viure allà, ell està molt content de viure aquí perquè ja porta molts anys. De les persones que estan immigrant en l’actualitat pensa que fan el que s’ha fet sempre, el mateix que hem fet nosaltres amb una mica de diferència: que són d’altres països.

carta1.jpg


Deixar un comentari