María Carmen Galindo Vizcaíno

Dins de 4t primària

Maria Castellano García entrevista a la seva àvia María Carmen Galindo Vizcaíno de 60 anys.
El meu nom és Maria Castellano i la història que he fet és la de la meva àvia que es diu Mª Carmen Galindo.
La meva àvia és d’Almeria i va venir cap a Catalunya l’any 1966 quan tenia 19 anys perquè es va casar i van decidir marxar perquè el seu marit havia trobat feina a Barcelona. El que més recorda del dia que va marxar és que li va fer molta pena deixar a la seva família.
El viatge el van fer els meus avis en tren i van trigar unes 30 hores fins arribar al seu destí. Diu que van arribar molt cansats. El primer lloc al que van arribar va ser a Barcelona, no en sabia res de la ciutat. La primera nit la van passar a casa de la germana del seu marit, ella no tenia a ningú aquí de la seva própia família.
El primer barri en el que van viure va ser Can Tunis, van anar allà perquè és on el seu marit va trobar un lloc per viure-hi. Diu la meva àvia que allà la gent era molt agradable, que hi havia molta amistat, tenia molt bona relació amb les veïnes. Ara el barri ha canviat molt perquè el van enderrocar. Ara viu a la Mina.
El primer lloc en el que va viure era una barraca, hi vivien set persones, ara ha canviat molt tot, viu en un pis, en millors condicions i només hi viuen tres persones.
En el seu temps lliure va a reunions sobre el barri i acostuma a anar a associacions del barri. Va un cop o dos l’any a Almeria, però diu que no viuria allà perquè aquí està molt bé i li agrada viure aquí. El que conserva d’allà és el menjar, fa menjars molt bons. De les persones que estan arribant actualment d’altres països diu que no pensa res d’ells, no té cap opinió sobre ells, que si decideixen marxar és perquè ho necessiten.

museu-fons-infantil-013.JPG

Aquest és un vestit de flamenca d’una nina.


Deixar un comentari