María Jesús Patiño Patiño

Dins de 3r primària

Sara Godino Martínez entrevista a la seva àvia materna María Jesús Patiño Patiño de 62 anys.
Em dic Sara Godino i faig tercer de primària i la història que explicaré és la de la meva àvia la María Jesús Patiño. Ella va néixer en un poble de Conca que es diu la Alberca de Zancara. Va marxar d’allà l’any 1960 quan tenia 15 anys amb els seus pares i germans.
El viatge el va fer en tren amb la seva família. Explica que el que més recorda és com venia el tren ple de gent i de maletes i que quasi no hi cabien. El viatge va durar un dia sencer i diu que quan van arribar estaven tots molt cansats.
El primer lloc al que va arribar la meva àvia va ser a Sant Adrià de Besòs, van anar allà perquè tenien família. L’únic que sabia d’aquest lloc és que era molt gran i molt bonic i estava molt contenta de venir. La primera nit la van passar a casa dels seus familiars que ja estaven aquí.
Van marxar del seu poble perquè buscaven feina. Per torbar feina ella va anar pel barri preguntant a tothom i al final la seva primera feina la va trobar en un taller de costura com aprenenta. Va començar a treballar l’any 1961, un any desprès de quan va arribar. Diu que la seva relació amb els seus companys era molt bona.

p1000244a.JPG

Això és una planxa antiga

p1000242.JPG

Això és un ou de fusta que serveix per cosir els forats dels mitjons.

El primer barri on va viure quan va arribar va ser el Besòs, allà va fer molts bons amics i té molts bons records. Ara viu a la Trajana. El primer pis en el que va viure era molt petit i ara el pis en el que viu és molt gran i està molt contenta.
En el seu temps lliure la meva àvia aprofita per passejar, cosir i s’ocupa de les feines de la casa, a més va al casal de la dona. Ella no practica cap religió. Al seu poble torna per les vacances, però té molt clar que no hi tornaria a viure allà perquè està contenta de viure aquí, li agrada molt. De la gent que ve ara d’altres països li fa molta pena perquè diu que la situació és difícil i trista i se’ls hauria d’ajudar més.


Deixar un comentari