Mariano Rodriguez

Dins de 3r primària

Rubén Cárdenas entrevista al seu avi Mariano Rodriguez de 63 anys.

El meu nom es Rubén Cárdenas i he entrevistat al meu avi Mariano quer té 63 anys. El meu avi va venir de La Guarda un poble de Badajoz quan tenia 18 anys, era l’any 1962. Ell va venir per buscar treball i quan va marxar va sentir una mica de pena perque deixava als seus pares i germans.
Ell va fer el viatge en tren, va sortir de l’Estació d’un poble que es deia Campanario, va trigar 12 hores i feian el vaitge amb altres amics. M’explica que el viatge se li va fer molt llarg i que tenia una mica de nervis perque no savia que es trobaria en arribar a Barcelona. Era la primera vegada que viatjava.

mhic214.jpg

Aquesta és l’església del poble del meu avi

mhic215.jpg

Els prats del poble del meu avi

mhic216.jpg

Els meus avis al poble

mhic213.jpg

El meu avi és el de la moto

Els primers dies a Barcelona es va instal·lar en una pensió. Ell diu que va triar Barcelona per venir perquè uns coneguts li havien dit que aquí hi havia molta feina, sabia que era una ciutat molt gran i amb molta indústria. Els primers dies sentia nostàlgia i tot era molt diferent del que ell coneixia.

Va trobar feina de seguida com a mecànic operari a TMB, va trobar la feina per uns coneguts i l’any 1962 guanyava 58 pessetes. Ha treballat sempre a TMB i es va jubilar com a oficial de primera. Tenia molt bona relació amb els companys i al principi enviava diners als seus pares al poble per ajudar-los.
Quan va arribar a Barcelona va anar a viure al barri de la Zona Franca perquè tenia amistats que ja hi eren a aquell barri, te molts bons records d’aquella època i m’ha explicat que ara aquell barri ha canviat molt. Ara viu a Sant Martí.
El pis de la Zona Franca era molt petit hi vivien dues persones , el va trobar per un company de feina. Després va milorar a un pis més gran que van compar per 800.000 pessetes, hi viuen tres persones. Està content amb la seva casa, li agrada el seu barri i els seus veïns son bona gent.
El meu avi quan te temps lliure camina i passa molt temps amb els néts. No practica cap religió. Del seu poble manté sobre tot els costums del menjar. No tornaria a viure al seu poble perquè aquí ha fet la seva vida i la seva família. Quan l’he preguntat que pensa de les persones que immigren actualment m’ha dit que tenen dret a viure aquí com jo.


Deixar un comentari