Sebastián Galán García

Dins de 3r primària

Sebastián Galán Nogales entrevista al seu pare Sebastián Galán García de 44 anys.

Em dic Sebas Galán, entrevisto al meu pare que va emigrar per amor. El meu pare es diu Sebastián Galán i té 44 anys va emigrar de Torremejía a Extremadura als 19 anys per anar a la mili. Era l’any 1982. El que més recorda del moment en que va marxar va ser els camps.

mhic205.jpg

El meu pare

mhic209.jpg

El meu pare a la mili

mhic207.jpg

El meu pare i els seus amics de la mili

Va sortir de l’estació de Mérida amb tots els seus companys militars. El viatge va trigar dotze hores i se li va fer molt pesat. Va fer el servei militar a Sant Climent a Girona i després es va quedar a viure a Barcelona.
Catalunya li va semblar molt gran. La primera feina la va trobar per un familiar que li va dir. Va entrar a treballar a l’empresa Setman com a peó, a l’any 1983, ara té un altre treball, està a l’empresa T2 transports i treballa com a torero. Té molt bona relació amb els seus companys i els primers anys enviava diners a la seva mare al poble.
Quan va acabar la mili va anar a viure al Barri de Besòs que era on viva la seva núvia. Recorda del barri que vivien molts estrangers i que li va semblar un barri molt bonic, ara vivim a Sant Adrià i també li agrada molt el barri i el troba molt bonic.
A la seva primera casa hi vivien 9 persones en un pis i ell no pagava res perquè era d’uns familiars, els veïns eren bons, la casa on vivim ara és més bonica està molt a prop de la feina i els veïns també són molt bona gent.
El meu pare quan té temps lliure descansa. No practica cap religió ni freqüenta cap associació. Normalment parla castellà. Anem sovint durant les vacances al poble del meu pare, a ell li agradaria tornar a viure allà, però també està content de viure aquí a Catalunya que diu que és molt bonica.
Quan parlem de les persones que actualment estan immigrant ell me diu que està bé que tothom pugui treballar.

museu-fons-infantil-066.JPG

Aquesta harmònica explica una altra història d’immigració: la del meu avi. El meu avi va haver de marxar a treballar a Alemanya i mentre estava allà li va comprar una harmònica al meu pare que a llavors era petit i en volia una per aprendre a tocar-la. El meu pare la guarda encara avui dia després de tant temps perquè és molt important per a ell i perquè li porta molts records.


Deixar un comentari