Paola, una immigrant equatoriana

Dins de 2n. ESO

La Paola va néixer fa 20 anys a Quito, la ciutat més bonica de l’Equador,  segons ella. Va venir fa 6 anys a Espanya per motius econòmics i per decisió dels seus pares que van preferir que ella i els seus germans estudiessin aquí. Ella desitjava conèixer Barcelona. El dia que va venir tenia moltes ganes de deixar enrere la seva ciutat, de conèixer una cultura nova i trobar-se amb els seus pares. Aquest dia la van acomiadar els seus oncles i va aguantar 12 hores d’avió. La Paola va arribar a l’estiu, amb un clima que desconeixia perquè a la seva ciutat feia fred. Va viure dos mesos al barri de la Sagrada Família. Cada tarda sortia al parc per a integrar-se amb la gent, però els nois i les noies eren molt desconfiats. Després es va traslladar a Sant Adrià, on va començar l’institut, lloc en el qual no la van rebre com ella esperava, perquè pensava que els nois i les noies  serien com en el seu país i no va ser així. Ella diu que potser és perquè en aquell moment hi havia pocs immigrants i que potser per això els companys eren força desconfiats. Però no tots eren així, alguns la van ajudar a entendre el català. Després d’acabar els estudis a l’institut va fer un curs d’auxiliar d’infermeria, al mateix temps que treballava en jardineria i estudiava batxillerat.

De Catalunya li agraden els pobles, els Pirineus, les obres de Gaudí i la llengua que es parla. De la seva ciutat equatoriana li agrada tot, el menjar, la gent, els seus paisatges i per això tornarà al seu país. Gràcies a haver immigrat a Espanya ha conegut gent d’altres països que li han ensenyat les seves cultures, ha après a valorar la seva família i a conèixer valors que són imprescindibles per a la vida.

El missatge que a ella li agradaria donar és que la gent comprengui els immigrants ja que estan aquí per necessitat, que no se’ls margini perquè d’ells es poden aprendre moltes coses. Que no se’ls jutgi perquè primer s’ha d’entendre el que sent un immigrant en deixar el seu país, la seva família i els seus costums. Que tothom hauria de valorar el seu país. Que no coneixem el futur i pot ser que algun dia estiguem en la mateixa situació que un immigrant. Dóna gràcies a tota la gent que els valora i els permet integrar-se.

ENTREVISTA I REDACCIÓ REALITZADA PER ELINA ESTÉVEZ, 2n ESO.

IES MANUEL VÀZQUEZ MONTALBÁN. CURS 2007-2008


Deixar un comentari