Francisca Durán Hernández

Dins de 2n ESO

Entrevista de Beatriz Caballero i Andrea López a Francisca Durán Hernández

castilla.gif

La dona a la que hem fet l’entrevista es diu Francisca Durán Hernandez. Té 72 anys i viu a Sant Joan Despí.
El seu lloc d’origen és Valverde (Ciudad Real). Va néixer a l’època de la guerra Civil i als pocs dies de néixer es va anar a Malcocinado (Badajoz).
Va immigrar a Catalunya al 1962 el 8 de Setembre quan tenia 22 anys. Va immigrar perquè es van morir els seus pares i no tenien diners llavors, van venir a buscar treball i un medi de vida.
Va partir el viatge des de Malcocinado (Badajoz).
El viatge el va fer en tren: El Sevillano. El viatge va durar unes 20 hores acompanyada dels seus tres germans.
Un record en concret de la marxa va ser que van haver de caviar de motor a Albacete i van pujar a una altra continuant el viatge.
I sobretot, paraules textuals d’aquesta dona al preguntar-li un record del viatge són “ Que lo pasamos muy mal, pasamos mucho en el viaje”.
Va arribar a L’estació del Nord i després fins al barri Les Planes a Sant Joan Despí que es on va tenir el seu primer habitatge.
Va escollir venir a Catalunya perquè antigament tenien un familiar que els va informar de que hi havia treball i a més a més, allà no tenien medi de vida per falta de diners perquè els seus pares van morir.
Ella, només sabia de Catalunya que es vivia bé i per el que li van dir, que hi havia molt de treball.
Al barri on va viure la Francisca va ser a Les Planes ja que, es on el seu cosí els va portar.
Un record que té quan va fer l’arribada d’aquest barri es que havia d’anar a per aigua a una font. També que als pocs dies de venir (25, Setembre) va haver una tempesta molt dolenta i va morir molta gent també arrasant amb molts camps de correu i morint moltíssims animals.
Des de que es va mudar al barri, ha canviat molt. Diu que, quan va venir cadascú es construïa la seva casa i els carrers estaven plens d’arbres d’algarroves.
La primera casa on va viure, en principi seria una la qual, uns paisans seus li van dir que tindrien un pis per a ells quan vinguessin però li van enganyar. Llavors un cosí seu va anar a buscar-los a la estació i li van portar, a ella i els seus germans, a casa d’uns paisans seus per a viure allà.
La casa on vivia estava a mig fer, la van alquilar sense acabar. A sobre que no tenia ni aigua i només un bater provisional, havien de pagar 800 pessetes de lloguer.
Els seus companys de pis dormien a la única habitació que tenia la casa i els demes al menjador. En total eren sis persones al pis i a la planta vaja del seu bloc hi havia una parella.
Després es va mudar a una altra casa de Sant Idelfons amb un tiet seu i ja després, van tornar a les Planes alquilant un pis per a ella i els seus germans i quan es va casar va viure en un altre pis amb el seu marit.
Al pis que viu ara es al que es va mudar amb el seu marit i on viu actualment. Van poder localitzar el pis perquè estaven construint el bloc i el van veure. Ho va pagar sencer es a dir, que no tenien ni te hipoteca. Ara viu allà ella sola perquè el seu marit va morir fa un any.
Els seus veïns diu que son molt bons i té molt bona amistat amb ells.
Un breu record del seu primer dia a Catalunya es que “Se me calló el mundo encima, de donde yo venía aquí pues la verdad se me cayó el mundo encima. Lo pase mal pero ahora estoy contenta”
Del seu lloc d’origen conserva encara un morter que va fer el seu pare, que com ja ha dit va morir quan ella era molt jove, i el te de record.

record_francisca-duran.jpg

Quan van arribar, a l’any 1962 va tenir el seu primer treball molt aviat, ja que antigament havia molt de treball.
El primer va ser collint pomes i, casualment també ho feien amb els seus companys de pis però després, el matrimoni amb qui vivia, a més a mes, treballava a la Benabé (una empresa de cuina) i es van posar a treballar ella i una germana seva, concretament la petita que ja hi era treballant allà.
En aquella empresa guanyava 350 pessetes a la setmana.
L’ultima empresa en la que va estar treballant va ser la Siemens en la secció dels contadors d’aigua.
Durant els seus anys de treball la relació amb els seus companys era molt bona, ja que es una persona molt oberta i com ella diu molt comunicadora.
No van haver d’enviar diners a cap lloc perquè es van venir tots els seus familiars.
En el seu temps lliure fa les feines domèstiques de casa i dos dies a la setmana fa ioga.
La seva llengua materna de sempre ha parlat castellà i així continua.
Fa viatges a Badajoz (que es on se va criar) a les vacances d’estiu i a la setmana Santa normalment.
Allà té una germana que viu des de fa anys i quan va a passar uns dies va allà amb ella.
Diu que no li agradaria tornar a viure allà perquè està molt contenta de viure aquí i li agrada més que allò. Que ho veu com ja la seva terra.
Pensa que la gent que continua emigrant ho fa per a poder viure, per poder ficar-se menjar a la boca tal i com ho va fer ella, que no podem discriminar.


No hi ha comentaris .