El mètode SENDIF serveix per assignar un grau de dificultat a un itinerari o ruta qualsevol i serà útil, sobretot, al públic senderista no especialitzat
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va presentar el passat mes de desembre, el mètode SENDIF, la primera guia que es publica a Catalunya amb una metodologia pròpia per calcular el grau de dificultat dels itineraris de senderisme. La guia es complementa amb unacalculadora online per determinar la dificultat física de qualsevol ruta i un catàleg de les icones dissenyades per informar-ne.
La guia és fruit de la feina de la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran, un grup de treball que reuneix agents públics i privats implicats en la projecció d’aquest territori com a destinació de senderisme i que coordina l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). En el marc d’aquesta Taula es va constatar que la informació que s’ofereix actualment als senderistes sobre el grau de dificultat d’una ruta no és homogènia, és a dir, que un mateix itinerari pot ser classificat com d’un nivell o un altre segons l’agent que en parli.
És per aquest motiu que la Taula de Senderisme va impulsar l’elaboració d’aquesta guia breu de criteris, pensada perquè els apliquin informadors turístics, tècnics de senderisme i també per ser reproduïts en pàgines web, tríptics i aplicacions sobre la matèria.
Pensada per a orientar senderistes esporàdics La guia s’adreça a senderistes esporàdics, que són els que més busquen orientacions sobre el grau de dificultat d’un itinerari, i s’aplica a rutes ben senyalitzades, que es puguin fer en un mateix dia i que comencin i acabin al mateix lloc. Poden ser, doncs, itineraris circulars, rutes en què la tornada es faci pel mateix camí que l’anada o bé només de baixada, on la pujada es fa amb mitjans mecànics. En tot cas, per tal de mesurar la dificultat de la ruta escollida, es tenen en compte dos factors:
· Dificultat física. El mètode es basa en la distància en quilòmetres que s’ha de recórrer i en l’ascens acumulat en metres per calcular-la, i proposa una icona per a cada grau de dificultat. Per evitar possibles errors de càlcul, s’ha creat una aplicació senzilla que permet obtenir-la directament.
· Dificultat tècnica. Associada a les condicions del camí per on transcorre l’itinerari. Per aquest motiu, pot venir determinada per una àmplia varietat de casuístiques, de les quals la guia n’ha triat les més habituals. Atès que quantificar el nivell d’exigència de cadascun dels factors i obtenir un indicador per acumulació dels mateixos és un exercici massa complex, s’opta per informar, amb una icona i un text breu, dels diversos elements de dificultat que els senderistes es poden trobar. Igualment, es proposa una icona semblant a les de dificultat tècnica per informar quan un itinerari és accessible a persones amb mobilitat o visió reduïda, problemes auditius o nens en cotxet.
Del creuament d’aquests dos tipus de dificultat en surt la utilització de diverses icones predefinides que serviran per orientar els senderistes ocasionals. La guia recomana que la fitxa tècnica de cada ruta informi també sobre la distància total a recórrer (anada i tornada), el temps necessari i si l’itinerari és només de baixada, especificant el mitjà de transport utilitzat en la pujada. L’elaboració del mètode SENDIF, en la qual han participat una trentena d’experts/agents pirinencs, s’ha inspirat en altres metodologies que també proposen criteris per establir el nivell de dificultat dels itineraris, com són les elaborades per la Federació Francesa de Senderisme, per l’Oficina Nacional de Camins d’Irlanda o el Mètode d’Informació d’Excursions, recomanat per la Federació Aragonesa de Muntanyisme.
El mètode SENDIF se sotmetrà ara a un període de prova de sis mesos, durant els quals la Taula de Senderisme oferirà assessorament a agents públics i privats per implantar-lo i també es duran a terme presentacions a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.
