El llibre La recuperació de camins tradicionals, de Jordi Tutusaus, es va presentar ahir a la tarda a la Pobla de Segur.
A partir de la segona meitat del segle XX, els camins tradicionals comencen a perdre protagonisme. S’imposava una nova cultura de les comunicacions, els fluxos i la mobilitat que canviaria el mapa de les infraestructures. A partir de llavors i fins a l’actualitat, els habitants que han restat al camp i a la muntanya han centrat la seva mobilitat en l’ús de vehicles a motor, i s’han limitat a fer servir la xarxa de carreteres i de pistes adients. Així doncs, el pas del temps i la manca d’ús, per l’absència de caminants, es van aliar per accelerar els símptomes d’abandonament: murets de pedra seca esberlats, esllavissades de terres, invasió de la cobertura vegetal, descomposició del paviment, en el pitjor dels caos, o la desaparició total de la traça dels antics camins.
El cas és que d’uns anys ençà (potser una vintena), per la demanda de nous usos, com l’oci vinculat a la natura, el turisme, l’educació ambiental o la salut, s’han iniciat accions de restauració, reconstrucció i recuperació d’alguns antics camins. Unes accions que primerament s’impulsaven des de diferents nivells de l’Administració, però que en una segona instància, coincidint amb les restriccions econòmiques, han liderat centres excursionistes,associacions de voluntaris o les mateixes cases de turisme rural. Aquestes intervencions han contribuït a aturar i revertir puntualment el procés de degradació d’alguns camins, però, alhora, han posat de relleu la necessitat d’establir criteris d’actuació rigorosos basats en experiències reeixides. Només a partir de criteris funcionals, constructius, socials i paisatgístics ben definits es podrà assegurar que la recuperació de camins i senders històrics i tradicionals es duu a terme de manera ordenada i coherent.
Aquest llibre, doncs, va en aquest sentit, i defensa la validesa dels camins històrics i tradicionals com a vials que reuneixen les condicions idònies per als caminadors actuals i presenta criteris, tècniques i actuacions per recuperar-los després d’anys d’abandonament i un estat precari de conservació. L’antiga xarxa de camins històrics i tradicionals hauria d’exercir un paper fonamental en la moderna xarxa de camins per a vianants que respongui a les necessitats socials d’avui dia.
Més informació:
